Sunrise Mass (La missa de l’Alba) d’Ola Gjeilo

Després de la ressaca dels concerts i la festa de cloenda del nostre 25è aniversari, ja hem posat la mirada al nou projecte que ens ocuparà els mesos vinents, fins a mitjans de juny: la “Missa de l’Alba (Sunrise Mass)”, del compositor noruec Ola Gjeilo

Com ens explica la nostra directora, Mercè Pérez, “Ola Gjeilo fa una música serena, directa i emotiva. La Missa de l’Alba utilitza el text litúrgic per connectar el món espiritual amb el terrenal” Escrita per a doble cor, a 4 veus i orquestra, ha esdevingut una obra cabdal del repertori coral actual”. 

En aquest projecte treballarem conjuntament amb la coral Veus Cor de Músic de Castelldefels, l’Orfeó de Sabadell i la Jove Orquestra de Cerdanyola (JOC), el nostre cor 4VeusCor, tots Sota la direcció de Borja Mascaró i la direcció coral de Manel Cubeles i Mercè Pérez. 

Un treball que ens portarà a fer quatre concerts de música coral i orquestral els dies 6 de juny a Ateneu de Cerdanyola, el 7 de juny als Jardins del Castell de Castelldefels; el 13 de juny a l’Auditori de Terrassa i el  14 de juny a la Parròquia de la Puríssima de Sabadell.

El programa inclourà a la primera part les obres ”O Magnum Mysterium” del compositor estatunidenc Morten Lauridsen,; “Sleep”, del també estatunidenc Eric Whitacre ;  “A Gaelic Blessing” de John Rutter; “Requiem” d’Eliza Gilkyson, i a la segona part interpretarem el “Sunrise Mass” d’Ola Gjeilo, en un recorregut musical “que vol celebrar la bellesa, la memòria i l’esperança a través de la música coral contemporània”, en paraules de la nostra directora.

Un autor precoç i brillant

El compositor noruec Ola Gjeilo (Oslo, 1978) va començar a tocar el piano i compondre quan tenia cinc anys i va aprendre a llegir música a l’edat de set.

Va créixer en una llar musicalment eclèctica, escoltant música clàssica, jazz, pop i folk. Després de la seva formació inicial al seu país, va ampliar els seus estudis de composició clàssica el 2001 a la Juilliard School de Nova York i al Royal College of Music de Londres. 

Està especialment inspirat per l’art d’improvisació del compositor de cinema Thomas Newman, les llegendes del jazz Keith Jarrett i Pat Metheny, l’artista del vidre Dale Chihuly i l’arquitecte Frank Gehry.

La Missa de l’Alba
La intenció del compositor va ser crear una atmosfera sonora que va des d’un començament eteri i cristal·lí cap al fet terrenal i allò que ens commou, des del cel a la terra, passant per paisatges emocionals que puguin ser com una metàfora i, segons el compositor, “per al desenvolupament humà de nen a adult, o com un viatge espiritual”.  En aquest viatge del que és diví al que és humà, partirem d’una primera peça  “Les esferes”, en ple viatge per les esferes celestes, que serà el Kyrie, cap a un “Clarejar”, un lluminós Glòria com a segon número, i anar cap a allò mundà i la realitat que ens envolta en el tercer número, a “La ciutat”. Al final d’aquest viatge humà assolirem la redempció i el descobriment de la nostra pròpia “Identitat”, el que és en definitiva l’ésser humà, que serà el començament del Sanctus amb el quart número i allò que trepitgem a “La terra” on som presents, amb l’afany d’elevar un missatge d’esperança i pau per al món.

Una mica d’història de les altres composicions

”O Magnum Mysterium”, de Morten Lauridsen (1994)

La peça ”O Magnum Mysterium”, del compositor estatunidenc Morten Lauridsen (California, 1943), va ser escrita el 1994 tot inspirant-se el quadre de Francisco de Zurbarán “Natura morta amb llimones, taronges i una rosa” (1633), que contemplar al Museu Norton Simon de Pasadena (California) i que s’ha interpretat com un simbolisme de la Mare de Déu.

El text llatí “O magnum mysterium” és un cant gregorià del cinquè responsori de nou per a la Vetlla del dia de Nadal.  Reflecteix els primers bous i l’ase al costat del pessebre, tal com s’esmenta per primera vegada a Isaïes 1 :3, i tradicionalment es relaciona amb la nativitat de Jesús com a símbol del misteri de l’autohumiliació de Déu en la seva Encarnació. En un segon tema, el text es basa en la salutació d’Elisabet, donant la benvinguda a la seva cosina Maria quan aquesta la visita.

Aquí teniu la lletra original i la seva traducció al català:

Lauridsen va explicar que “els objectes d’aquesta obra són ofrenes simbòliques a la Mare de Déu. El seu amor, la seva puresa i la seva castedat estan significats per la rosa i la copa d’aigua. Les llimones són una fruita de Pasqua que, juntament amb les taronges amb flors, indiquen una vida renovada. La taula és un altar simbòlic”. 

“Volia que aquesta peça ressonés immediata i profundament al cor de l’oient, que l’il·luminés a través del so”, ens diu el compositor, per a qui l’obra està pensada com “una cançó tranquil·la de profunda alegria interior, amb una música que expressa tant el misteri de l’Encarnació com la tendresa de Maria pel seu fill”.

Sleep, d’Eric Whitacre (2000)

Compositor i director d’orquestra, Eric Whitacre (Nevada, 1970) va rebre l’encàrrec de la mezzosoprano Julia Armstrong el 1999, en memòria dels seus pares, que havien mort amb poques setmanes de diferència després de més de cinquanta anys de matrimoni. Armstrong volia que posés música al seu poema preferit, “Stopping By Woods on a Snowy Evening, del poeta nordamericà Robert Frost (1874–1963), i de qui el terrassenc d’adopció Agustí Bartra en va fer traducció al català (“Tarda de neu al bosc”) al seu exili de Mèxic el 1951.

Tot haver escrit -i estrenat- aquesta versió el 2000, un problema de drets d’autor va impedir utilitzar-ne el text de Frost i va haver de demanar a un amic seu, el poeta Charles Anthony Silvestri, que posés lletra nova a la música que ja havia escrit, un poema que calia que tingués l’estructura exacta del de Frost, i que incorporés paraules clau de “Stopping”, com ara “dormir”. Com explica el compositor, “Tony va escriure un poema absolutament exquisit, trobant un missatge completament diferent (però d’igual bellesa) a la música que ja havia escrit”. 

Fins que -casualitats de la vida- el 2024 el poema de Frost va esdevenir de domini públic. Com explica el mateix compositor, “trobo fascinant com de diferent musicalment esdevé la peça depenent de quin poema es canti. Al meu entendre, el text de Silvestri fa que la música sigui càlida i exuberant, com un llit de plomes, mentre que el text de Frost, d’alguna manera, fa que la música sigui més austera, més freda, més fatídica”. 

Aquí teniu les dues versions,  amb els dos poemes diferents:

ORIGINAL: 

ADAPTAT

Aquí teniu la lletra original i la seva traducció al català:

Sleep Eric Whitacre (1970),  Tex de Charles A. Silvestri (1965)

“A Gaelic Blessing” de John Rutter (1978)

“A Gaelic Blessing”, també coneguda com a “Deep Peace”, és una peça coral per a 4 veus SATB i orgue, que el compositor anglès John Rutter (Londre, 1945) va crear el 1978 per encàrrec del Cor de la Primera Església Metodista Unida d’Omaha (Nebraska), a partir d’una antiga benedicció gaèlica basada en els elements de la natura, on va afegir un darrer vers que fa referència a Crist, la llum del món, que és on la música arriba al clímax (en la paraula llum).

Tot i que ha declarat no ser una persona especialment religiosa, Rutter considera que l’espiritualitat l’inspira especialment a l’hora de compondre

Aquí teniu la lletra original i la seva traducció al català:

“Requiem” d’Eliza Gilkyson (2005): 

L’himne que va unir el folk i la polifonia coral 

La cantant i compositora Eliza Gilkyson va escriure el Rèquiem com una cançó de dol després del tsunami asiàtic del desembre de 2004, una cançó escrita des de la impotència davant la natura, que ha acabat sent un estàndard en dos mons aparentment allunyats com són el folk d’autor i la música coral.

Casualment, la cançó -publicada a l’àlbum Paradise Hotel (2005)–  va retrobar el seu dolorós sentit quan aquell any l’huracà Katrina arrasava la regió de la costa de Louisiana -Nova Orleans va quedar devastada-, Mississippi i Alabama, convertint-la immediatament en un bàlsam per a una nació ferida.

Gilkyson va sentir la necessitat d’escriure aquesta cançó com un vehicle per al dol, commocionada per la desconnexió que sentia entre la música dels programes de recaptació de fons i el dolor real de les víctimes: “Volia escriure una cosa que connectés d’una manera més visceral, una peça que servís de transició per la pèrdua”, explicava l’autora. 

Recentment, durant la pandèmia de COVID-19, la peça va viure un nou ressorgiment, confirmant que el “Requiem” de Gilkyson ja no pertany a una sola tragèdia, sinó que és el refugi on acudim quan el món trontolla.

La versió que interpretarem -ja la vam cantar l’any 2022- és del director Craig Hella Johnson, des d’aquell moment ha estat incorporada al repertori de grups corals de tot el món

Podeu aproximar-vos a l’horror i el patiment viscut al tsunami del 2004 a la pel·lícula “Lo imposible”  (2012), thriller dramàtic dirigit per Juan Antonio Bayona que narra l’experiència real de María Belón i la seva família durant la catàstrofe i es pot veure a plataformes com Netflix. 

Eliza Gilkyson: una veu amb ADN musical

Nascuda a Hollywood l’any 1950, Eliza Gilkyson és l’hereva d’una tradició artística familiar. Filla de Terry Gilkyson —compositor de temes icònics de Disney—, va créixer envoltada de la indústria de l’entreteniment, però va triar un camí més autèntic i arrelat a la terra i les tradicions.

Gilkyson va iniciar la seva carrera discogràfica a finals dels 60, però no va ser fins a la seva maduresa a Austin (Texas) quan va ser reconeguda com una de les grans dames del folk. Amb dues nominacions als Grammy i una discografia que combina l’activisme polític amb la introspecció més nua, Eliza s’ha consolidat com una narradora de la condició humana. 

Musicalment, el “Requiem” és una lliçó de sobrietat. Tot i el seu títol, Gilkyson s’allunya de la litúrgia llatina tradicional per oferir una pregària en anglès que invoca una figura femenina universal de consol: “Mother Mary”.

Amb una estructura de balada folk, la lletra incorpora imatges potents com la “nit fosca de l’ànima” o el “mar de llàgrimes”, transformant el desastre físic en una experiència espiritual, amb una melodia circular i hipnòtica que genera una sensació d’abraçada musical que busca, precisament, recollir els “somiadors trencats” (shattered dreamers).

Els crítics han lloat la capacitat de Gilkyson per crear una obra que, tot i reconèixer la fragilitat humana, no s’enfonsa en el nihilisme, sinó que busca la llum, una obra que no s’escolta amb distància, sinó que es viu com una eina de sanació col·lectiva. Com deia un crític del New York Times, és “una obra que ens recorda que, fins i tot quan la terra tremola, la veu humana pot oferir un lloc on descansar”.

Craig Hella Johnson, el pont cap a la polifonia

Si la cançó va transcendir el format de guitarra i veu va ser gràcies a la visió del director coral, arranjador i compositor estatunidenc Craig Hella Johnson (Minnesota, 1962). Guardonat amb un Grammy, Johnson va fundar el 1991  Conspirare, un dels grups vocals més prestigiosos del món.

Conegut per la seva capacitat de barrejar gèneres i crear experiències musicals transformadores, Johnson va veure en el tema de Gilkyson una estructura que es podia adaptar a la riquesa de les veus humanes. 

El seu arranjament del 2006 fa que les harmonies corals envoltin la lletra aportant-li una dimensió espiritual i una grandiositat que recorda les misses de difunts clàssiques però amb un llenguatge modern i accessible que converteix el dol individual en una pregària comunitària. 

La crítica musical ha destacat que el “Requiem” de Gilkyson ha aconseguit el que pocs autors de folk assoleixen: entrar en el cànon de la música clàssica contemporània.

Us deixem aquí amb les dues versions, l’original d’ Eliza Gilkysoni la versió coral del grup Conspirare  i aquí teniu la lletra original i la seva traducció al català: